Base Topogràfica de l'RTL
Referencial Topogràfic Local — Mataró

Cables suspesos entre dues torres, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica o comunicacions.

Conducte generalment tubular destinat al transport i a la distribució de fluids o altres materials. Inclou les cintes transportadores.

Element destinat a la il·luminació d’una via pública consistent en una font lluminosa col·locada a l’extrem d’una columna o al terra o en una paret.

Instal·lació fixa per a l'aprofitament de l'energia de la radiació solar i produir energia tèrmica o fotovoltaica. Aquests panells poden estar ubicats a sobre terra, en la coberta d'edificis o formant part d'un parc solar.

Suport, construcció o estructura destinada a sostenir les línies aèries d’energia, telecomunicacions, megafonia i cables per al transport per cable, o a fer de suport a un centre emissor o receptor d’ones per a telecomunicacions. S’hi inclouen les torres de control dels aeroports, les eòliques i les torres de guaita.

Tapa metàl·lica del forat d’accés a una instal·lació o xarxa de serveis.

Espai tancat construït o excavat, amb finalitats de reg, industrials, de consum, ornamentals o per a banyistes. S’hi inclouen els estanys artificials, dipòsits descoberts, decantadors, piscifactories, rentadors públics, etc.

Rasa destinada a l'evacuació de l'aigua de pluja.

Eix i, si s’escau, massa d’aigua d’una construcció per al transport d’aigua de rius, embassaments, estanys amb finalitats de reg, navegació, drenatge o industrials.

Corrent natural d’aigua, permanent o no permanent recollit per l’eix. Es caracteritza per l’entorn.

Línia que separa la mar de terres, construccions i altres masses d’aigua.

Zona coberta d’aigua, continental o marítima, natural o artificial.

Construcció per a l'extracció d'aigües subterrànies.

Obertura sovint protegida amb un conjunt de barres paral·leles o entrecreuades per a la recollida de l'aigua de pluja.

Construcció per a l'extracció d'aigua mitjançant algun sistema de conduccions, d'accés a la xarxa d'aigua.

Llit sec aparent d’un curs fluvial, cobert per l’aigua en les revingudes corrents. Es caracteritza per l’entorn i la situació.

Seient col·locat habitualment en un espai públic.

Receptacle públic en el qual a través d’una obertura es diposita la correspondència.

Recipient destinat a contenir o a transportar residus de diferents tipus.

Ubicació de brolladors d’aigua per a la higiene corporal. Inclou dutxes i rentapeus i les plataformes on estan instal·lades.

Estructura destinada a l’esbarjo generalment situada en jardins, per exemple gronxadors, balancins, tobogans, casetes o elements de gimnàstica.

Cistella per llençar-hi els papers i petits residus inútils.

Element de protecció que voreja un pont, un carrer o una plataforma, el qual s’eleva del sòl fins a una alçària tal que la seva vora superior pot servir de passamà. S'exclouen els passamans.

Zona destinada a activitats esportives. Correspon a les pistes o camps de joc, inclou els camps de golf, les pistes de cars, els minigolfs i línies interiors .

Obra construïda fixa, generalment descoberta, constituïda per materials resistents i estable en el temps.

Límit d’una àrea aplanada que no queda recollida per cap altre element planimètric.

Construcció coberta destinada a emmagatzemar aigua, combustible, cereals i derivats o altres productes.

Edificació senzilla, construïda amb elements lleugers, caracteritzada per ser coberta amb o sense parets i més o menys estable en el temps.

Clot fet al voltant de les soques dels arbres de les vies públiques per a retenir-hi l’aigua.

Terreny destinat a construir-hi edificis o bé on ja s’hi ha construït, dins de nuclis urbans, urbanitzacions, zones industrials, comercials i de serveis; no inclou les places. Generalment queda delimitada per tres o més carrers.

Moble o construcció destinada a col·locar-hi plantes.

Línia que delimita el contorn d’un edifici o agrupació d’edificis.

Línia que recull la part de la coberta que surt enfora d'una façana.

Línia que recull un canvi de volum en un edifici o agrupació d'edificis.

Paret comuna que actua com a límit entre dos edificis.

Obra a la vora del mar, d'un llac o d’un curs fluvial per tal de facilitar l’embarcament o desembarcament, per a fer de refugi de naus, per a formar un dic de defensa contra les onades, o construïda perpendicularment a la costa o marge de curs fluvial, per a canviar el corrent o protegir els marges. Inclou plataformes portuàries, rompents de formigó i embarcadors.

Construcció, o part d'ella, coberta i estable en el temps, destinada a l'allotjament de persones, animals o coses, o a la producció de bens econòmics.

Àrea plantada amb flors o gespa en places, carrers, jardins o delimitant vials.

Construccions de mides inferiors a un pont que permeten travessar un curs fluvial, un desguàs o una canalització. Són de longitud igual o inferior a 5 metres i alçada igual o inferior a 3 metres.

Construcció petita col·locada a la via pública per privar el pas o l’aparcament de vehicles.

Obertura a la via pública, generalment al terra, protegida per una reixa i construïda amb la finalitat de ventilar un espai subterrani.

Construcció que permet l’encreuament o la circulació a nivells diferents entre vials, ferrocarrils, canals, cursos fluvials. Són de longitud superior a 5 metres o d’alçada superior a 3 metres. Inclou les passarel·les.

Element que circumda un espai de terreny en un espai descobert.

Element que es troba en un espai descobert i circumda un espai de terreny.

Construcció que permet l’encreuament a nivells diferents entre vials, ferrocarrils, canals, cursos fluvials. Inclou la boca i la paret del túnel.

Línia que connecta punts que tenen la mateixa altitud. Dóna informació gràfica de la morfologia del terreny però no representa cap objecte topogràfic.

Punt d’altitud coneguda que permet modelar el terreny o objectes com ponts, edificis o xemeneies.

Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.

Delimitació aproximada d’un lloc o element geogràfic de tipus puntual, lineal o superficial que no és a la base i del qual es coneix el topònim.

Eix de via de comunicació destinada a la circulació de vehicles o de persones. Inclou atributs de sistema viari.

Línia que delimita el canvi de revestit a no revestit en un vial.

Marge de via de comunicació destinada a la circulació de vehicles o de persones.

Plataforma convenientment col·locada per facilitar la mobilitat de vianants.

Zona per a l’aterratge i l’envol d’helicòpters.

Barrera de seguretat situada a la vora d’un vial per a separar calçades de sentit contrari, o en trams perillosos per a impedir que els vehicles surtin de la via o puguin xocar amb elements més perillosos que la mateixa barrera. Inclou les barreres d’obra.

Via de comunicació destinada a la circulació de vehicles sobre rails.

Límit exterior de les franges que hi ha a la vora d’algunes vies interurbanes a fi de contenir el ferm i donar un marge de seguretat a vehicles i vianants.

Part lateral o central d’una via urbana o una carretera que permet el pas dels vianants. Generalment és més alta que la calçada, però en alguns casos es troba al mateix nivell.

Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.

Àrea del territori que presenta certs tipus de recobriment del sòl de caràcter natural.

Àrea de conreus diferents des del punt de vista d'utilització del sòl o perquè hi ha un element de separació entre ells (marge, camí, séquia...).

Delimita una banda ampla de terreny que es neteja de vegetació per a evitar la propagació del foc en cas d’incendi.

Coberta del sòl sense vegetació ni construcció.

Punt de la xarxa geodèsica utilitzat com a referència per als treballs topogràfics.